LLAVIS MENORS
Els llavis menors són la part dels genitals externs que tanquen l’entrada a la vagina. Reben també el nom de nimfes, al·ludint a les deïtats gregues de la natura que habitaven en coves.
Només haurien de ser visibles en separar entre si els llavis majors. També estan hiperpigmentats però a diferència dels llavis majors la seva pell és més delicada, no conté pèl i són molt més prims, irregulars en la forma i, gairebé sempre, asimètrics. Tenen una forma semblant a una semiluna, més amples a la seva porció central.
La hipertròfia dels llavis menors consisteix en un augment desproporcionat de la seva mida, abocant entre els llavis majors.
Hi ha casos congènits per problemes hormonals però també casos adquirits, ja sigui per tracció mecànica repetida (manipulacions sexuals, pírcings, parts múltiples), per irritació crònica (esports -equitació, ciclisme-, ús continu de bolquers) o per bloqueig del drenatge limfàtic (filariasi).
A més de l’inestetisme, la seva hipertròfia provoca molèsties pel frec continuat (en caminar, asseure’s, en fer esport o durant les relacions sexuals) i dificulta una correcta higiene local, sobretot durant la menstruació.
La cirurgia del remodelat dels llavis menors s’anomena labioplàstia o nimfoplàstia de reducció. Es practica sota anestèsia local amb sedació o sense i de forma ambulatòria. Permet extirpar l’excedent cutani per reduir-ne la mida. La sutura es fa amb fils reabsorbibles per evitar la molèstia de retirar-los. S’aconsella repòs relatiu durant 48 hores, unes mínimes mesures antiinflamatòries i d’higiene local així com evitar les relacions sexuals durant el primer mes postoperatori.