L’ABDOMEN

L’abdomen constitueix la part central i anterior del tronc. La seva silueta depèn de múltiples factors:

• Qualitat de la pell. L’embaràs en les dones i els canvis de pes en tots dos sexes provoquen l’aparició d’estries i de flaccidesa cutània. El despenjament de la pell pot formar un plec a la part inferior (faldó abdominal) que pot arribar a cobrir els genitals i provocar irritació cutània.
• Quantitat de greix abdominal. El seu excés està relacionat amb l’obesitat. En les dones sol ser greix subcutani i en els homes sol ser greix més profund que envolta les vísceres.
• Estat de la musculatura abdominal. Un to adequat actua com una faixa interna que conté les vísceres internes. La seva relaxació afavoreix l’abombament abdominal, com passa per la manca d’exercici. En les dones, després dels embarassos, hi pot haver una debilitat a la línia mitjana per separació dels músculs dels dos costats entre si (diastasi dels músculs rectes).
• Constitució òssia: una columna lumbar amb augment de la curvatura (lordosi) afavoreix la protusió cap endavant de l’abdomen.

És aquell procediment quirúrgic que corregeix la flaccidesa abdominal. No hi ha una única tècnica quirúrgica descrita i es dissenya per a cada cas particular. Els seus objectius són:

• Extirpar en bloc l’excés de pell i teixit gras subcutani.
• Tensar els músculs abdominals mitjançant una sutura interna (plicatura muscular).
• Tensar la pell.
• Preservar i, si escau, remodelar el melic.

La cirurgia es realitza sota anestèsia general i es recomana un ingrés a clínica de 24-48 hores.

Les tècniques de dermolipectomia abdominal es classifiquen segons el patró de tall de l’excedent cutani i gras. Les principals són:

• Minidermolipectomia abdominal. Indicada quan la flaccidesa només afecta la part inferior de l’abdomen. L’excedent es retalla mitjançant una incisió transversal que discorre just per sobre del pubis i s’estén entre els dos malucs. El melic es respecta i queda sense cicatriu.
• Dermolipectomia abdominal transversal clàssica. Indicada quan la flaccidesa afecta la part alta i baixa de l’abdomen. A més de la cicatriu transversal hi ha una cicatriu al voltant del nou melic ja que aquest s’ha de retallar per poder accedir a la part superior de l’abdomen.
• Dermolipectomia abdominal en lletra T invertida. En els casos més extrems de flaccidesa abdominal, a més d’una cicatriu transversal, hi ha també una cicatriu vertical que des de l’estern descendeix fins al pubis, passant pel melic. El patró d’extirpació cutani i gras recorda, per la forma, els pètals d’una flor de Lys.
• Dermolipectomia abdominal invertida. Si només hi ha flaccidesa a la part alta de l’abdomen es pot retallar l’excedent mitjançant una incisió transversal que discorre al llarg del solc de les dues mames. És l’única tècnica on els teixits laxos es tensen cap amunt.

Quan es combina l’extirpació quirúrgica de l’excedent amb una liposucció de la resta de l’abdomen parlem de lipoabdominoplàstia.

Al postoperatori immediat s’aconsella dormir uns dies amb els genolls flexionats i el capçal del llit elevat per relaxar la tensió de la sutura cutània. A més, haurà de portar una faixa elàstica durant un mínim d’un mes després de la cirurgia.

No tots els factors de què depèn l’aspecte i la forma de l’abdomen poden ser corregits amb aquesta cirurgia.

Aquesta intervenció no canvia la qualitat de la pell, per tant, si ja ha perdut la seva elasticitat original sempre estarà més predisposada a despenjaments secundaris. Tampoc esborra les estries, però elimina aquelles presents a la pell extirpada.

La dermolipectomia abdominal no és un tractament de l’obesitat. Idealment, els candidats a aquesta cirurgia han de ser intervinguts només quan siguin capaços de mantenir un pes estable i adequat a la seva alçada.

Aquesta cirurgia no pot reduir el greix visceral ni canviar la curvatura de la columna lumbar, per tant no sempre podrà aconseguir un ventre pla.