REDUCCIÓ DE MAMES

Unes mames grans poden aparèixer en dues situacions bàsiques:

• Per hiperplàsia mamària. Excessiu desenvolupament durant la pubertat, sobretot per creixement del component glandular.
• Per hipertròfia mamària. Augment de volum al llarg de la vida de la pacient per canvis hormonals i de pes, sobretot a costa d’acúmul de greix.

Quan les mames té una mida extrema parlem de gigantomàstia.

Les mames grans solen associar-se a arèoles grans i al seu despenjament pel seu pes elevat (ptosi mamària). A més pot existir dolor referit al coll, esquena i espatlles i molèsties per les marques dels tirants a les espatlles i per la irritació del solc submamari.

La mida ideal de les mames no és un valor absolut. S’ha de considerar sempre la complexió física de la dona. A més, hi ha factors racials, culturals, personals i fins i tot modes que condicionen aquest concepte.

És aquella intervenció quirúrgica que permet reduir el volum de les mames. No hi ha una única tècnica quirúrgica descrita i es dissenya per a cada cas particular. Però sempre tenen dos objectius:

• Modela la glàndula: redueix la seva mida, millorant-ne la forma i l’eleva a la seva posició ideal (mastopèxia). També pot canviar la mida de l’arèola, que moltes vegades apareix dilatada.
• Retalla l’excés de pell ajustant la tensió al voltant de la glàndula.

Segons el patró de tall de l’excedent cutani, les tècniques de reducció de mama es classifiquen en:

• Reducció mamària amb cicatriu vertical: la cicatriu envolta l’arèola i es perllonga verticalment fins a arribar al solc submamari.
• Reducció mamària amb cicatriu en forma de lletra T invertida: s’hi afegeix també una cicatriu horitzontal que segueix a tot el llarg el solc submamari.

Quan tractem hipertròfies mamàries extremes (gigantomàstia) es prefereix extirpar completament el complex arèola-mugró de la mama original i, quan la reducció estigui feta, cosir-lo en la seva nova posició a mode d’empelt. És l’anomenada tècnica de reducció mamària amb empelt lliure d’arèola i mugró. La seva conseqüència principal és que es perd la sensibilitat de l’arèola i mugró però se n’assegura el resultat.

Tota reducció mamària es fa sota anestèsia general i es recomana un ingrés a clínica de 24 hores. Aquesta cirurgia s’ha de fer quan s’hagi completat el desenvolupament mamari, cap als 18 anys.

La forma i la mida de les mames prèvies a la cirurgia poden influir en el resultat final. Una asimetria prèvia pot ser difícil de corregir completament amb una reducció de mames.

La mamoplàstia de reducció no canvia la naturalesa de la mama ni atura el procés natural d’envelliment de la mama. Per això, mames formades per teixits laxos i pells estriades estan més predisposades a despenjaments secundaris. 

Després de la reducció, el resultat és estable excepte que la pacient augmenti de pes. En algunes dones joves pot succeir un nou creixement de la glàndula, però és poc freqüent (hiperplàsia mamària virginal).