CICATRIUS

Quan un teixit viu pateix una agressió, es desencadena una resposta biològica de reparació tissular que culmina amb la formació d’una cicatriu, teixit format per fibres de col·lagen.

Al principi, l’acúmul de fibres de col·lagen és ràpid i anàrquic i la cicatriu apareix envermellida, gruixuda i rígida (fase de proliferació cicatricial). A partir de llavors comença la fase de remodelació o maduració cicatricial, procés lent que discorre al llarg d’un any i que aconsegueix reordenar el dipòsit de fibres perquè es disposin ara de forma paral·lela entre si. Amb aquesta millora la cicatriu queda de color blanc anacarada, s’aprima i es torna més elàstica.

Tot i això, la cicatriu és un teixit de substitució imperfecte que mai tindrà les mateixes propietats que el teixit original lesionat.

La reparació tissular és complexa. Encara que es prenguin totes les precaucions possibles (adequada cura inicial de la ferida, protecció solar durant un any, hidratació i massatges locals), el resultat final pot no ser satisfactori i podem assistir a l’aparició de cicatrius patològiques:

• Doloroses.
• Amb canvis de color (hipopigmentació o hiperpigmentació).
• Dilatades (diastasades).
• Deprimides (enfonsades respecte a la pell veïna).
• Exagerades o hipertròfiques (gruixuda, dura, d’un color vermell intens i que associa picor intensa). Un queloide és un grau extrem d’hipertròfia on el teixit cicatricial s’estén fins i tot més enllà dels límits de la ferida original.
• Retràctils i inelàstiques, limitant el moviment de les articulacions o distorsionant l’anatomia local.

Són factors reconeguts que poden condicionar un mal resultat aquelles situacions que dificulten la reparació tissular (edat avançada, malnutrició, immunosupressió i problemes d’irrigació sanguínia locals com passa en fumadors, diabètics, arteriosclerosi i pells amb radioteràpia), l’exposició solar (afavoreix la pigmentació) i certes localitzacions corporals (esquena, estèrnum i articulacions majors com espatlles i genolls).

Cap tractament no pot esborrar la marca d’una cicatriu però podem provocar una nova resposta cicatricial o modelar l’existent per millorar-ne el resultat. Hi ha múltiples tractaments a assajar que es poden indicar de forma aïllada o combinada entre si:

• Revisió quirúrgica: consisteix en l’extirpació de la cicatriu i una nova sutura.
• Pressoteràpia: consisteix a aplicar compressió sobre la cicatriu mitjançant peces elàstiques d’ortopèdia. Així, es disminueix la vascularització de la cicatriu i s’afavoreix el remodelatge del col·lagen.
• Làmines i cremes de silicona: el mecanisme d’acció és desconegut.
• Corticoides, en forma de cremes tòpiques o per infiltració a la pròpia cicatriu: bloquegen la resposta inflamatòria.
• Radioteràpia local: en casos molt seleccionats per tractar els queloides quan la resta de tractaments han fracassat.