TUMORS CUTANIS

A Medicina, parlem de tumor o de neoplàsia per referir-nos a qualsevol lesió patològica dels teixits que consisteix en una proliferació anòmala de les cèl·lules que componen aquest teixit. Clínicament es manifestarà com un bony.

Els tumors cutanis són els més freqüentment tractats per un cirurgià plàstic i estan originats a les cèl·lules que formen la pell i les seves glàndules annexes (pèl, glàndules de la suor i glàndules del greix).

En tots els tumors, benignes i malignes, es produeix una multiplicació incontrolada de les cèl·lules que el componen i generen un bony local.

Però un tumor maligne, a més, té la capacitat d’infiltrar els teixits veïns (invasió tumoral) i de desprendre cèl·lules que viatgin a distància per la sang o la limfa per implantar-se i créixer en altres zones corporals (metàstasi). Tumor maligne és sinònim de càncer.

Són exemples de tumors cutanis benignes:

• Les berrugues. Són els tumors cutanis més freqüents. El seu origen és víric i són altament contagioses.
• Els quists de la pell. Originats de l’epidermis (quist epidèrmic), de la dermis (quist dèrmic) o de l’arrel del cabell (quist triquilemal).
• Els nevus pigmentats. S’originen en els melanòcits, que són les cèl·lules que produeixen el pigment cutani (melanina). Popularment es coneixen com a lunars.
• Els lipomes. S’originen al greix.
• Els fibromes. Es desenvolupen a partir de les fibres que constitueixen la dermis.

Són exemples de tumors malignes:

• El carcinoma basocel·lular. És el tumor cutani maligne més freqüent i, afortunadament, el de millor pronòstic. Té un període d’evolució lent (anys). Pot ser infiltrant a nivell local, però té una escassa capacitat de metastatitzar.
• El carcinoma espinocel·lular. És el segon en freqüència, més agressiu que l’anterior, de creixement local més ràpid i amb més potencial metastàtic.
• El melanoma. És el tumor cutani maligne amb pitjor pronòstic amb alta capacitat de metastatitzar a altres òrgans del cos. S’origina en els melanòcits i, per això, sol manifestar-se com una lesió pigmentada.

El diagnòstic de sospita és clínic. El pacient presenta una lesió a la pell que va creixent o consulta per les molèsties locals que li ocasiona.

Un bony que creixi ràpidament, tingui un contorn irregular o poc definit, estigui adherit a la pell o a les estructures profundes i provoqui una ferida a la pell (úlcera) serà orientat com a tumor maligne. En aquests casos cal descartar l’existència de lesions a distància (metàstasi).

Quan el cas ho requereixi, poden ser necessàries diverses exploracions complementàries per completar l’estudi (analítica, ecografia, TAC, RNM, angiografia).

El diagnòstic definitiu de certesa només es pot establir amb una biòpsia, és a dir, la presa d’una mostra de la lesió per a la seva oportuna anàlisi al laboratori sota el microscopi.

No tots els tumors benignes necessiten extirpar-se. En general, s’opta per tractar-los quan creixen desmesuradament, creen problemes locals (molèsties) o provoquen un aspecte inestètic per l’engruiximent de la zona.

El tractament més habitual és el quirúrgic i consisteix en la seva extirpació simple. L’informe de la biòpsia confirmarà el diagnòstic i constatarà si la seva extirpació ha estat completa.

Hi ha altres modalitats no quirúrgiques de tractament que destrueixen la lesió amb calor (electrocoagulació), amb fred (crioteràpia), per vaporització (làser) o mitjançant l’aplicació de diversos productes amb efectes biològics (quimioteràpics tòpics). Aquestes tècniques no permeten la biòpsia de la lesió i hem de ser prudents en la seva indicació.

Tots els tumors malignes s’han de tractar de manera obligatòria.

En la majoria de casos, el tractament d’elecció comença per l’extirpació radical de la lesió, deixant uns bons marges de seguretat al voltant del tumor per evitar-ne la recidiva. Sovint és necessari l’ús d’empelts o penjalls per tancar la ferida si no en podem aconseguir el tancament directe.

Poden ser necessaris altres tractaments complementaris per garantir-ne la completa eradicació, ja siguin quirúrgics (extirpació de ganglis regionals o de metàstasi a distància) o mèdics (radioteràpia, quimioteràpia, hormonoteràpia, immunoteràpia).