Elevació de mames

Es diu que una mama està caiguda (ptosi mamària) quan perd la seva posició ideal al tòrax. La part superior es buida mentre que el pol inferior està pèndol i es recolza a l’abdomen. A més, el mugró baixa per sota del solc submamari i pot acabar mirant cap avall.

Una mama gran sempre acaba caient més o menys aviat pel seu pes excessiu. També sabem que els canvis hormonals, els embarassos, les fluctuacions de pes i l’envelliment debiliten els elements naturals de sosteniment tissular mamaris afavorint la ptosi mamària.

És aquella intervenció quirúrgica que té com a objectiu principal tornar la mama a la seva posició ideal original. No hi ha una única tècnica de mastopèxia i es dissenya per a cada cas particular. Però sempre tenen dos objectius:

• Modela la glàndula: n’eleva la posició, compacta la consistència i en modifica la forma, emplenant millor el pol superior. També es pot canviar la mida de l’arèola, que moltes vegades apareix dilatada.
• Retalla l’excés de pell ajustant la tensió al voltant de la glàndula.

Segons el patró de tall de l’excedent cutani, les tècniques de mastopèxia es classifiquen en:

• Mastopèxia amb cicatriu periareolar: la cicatriu discorre només al voltant de l’arèola.
• Mastopèxia amb cicatriu vertical: a la cicatriu periareolar s’hi afegeix una cicatriu vertical que arriba al solc submamari.
• Mastopèxia amb cicatriu en forma de lletra T invertida: quan afegim també una cicatriu horitzontal que segueix a tot el llarg el solc submamari.

En general es fa sota anestèsia general i es recomana un ingrés a clínica de 24 hores. Aquesta cirurgia s’ha de fer quan s’hagi completat el desenvolupament mamari, cap als 18 anys.

La forma i la mida de les mames prèvies a la cirurgia poden influir en el resultat final. Una asimetria prèvia pot ser difícil de corregir completament amb una mastopèxia.

La mastopèxia no canvia la naturalesa de la mama ni atura el seu procés natural d’envelliment. Per això, mames formades per teixits laxos i pells estriades estan més predisposades a despenjaments secundaris després d’aquesta cirurgia (recidiva).

En casos de mames hipertròfiques s’aconsella combinar la mastopèxia amb una reducció de mama per disminuir-ne el pes.

Si voleu que el farciment del pol superior es mantingui en el temps s’aconsella la introducció d’una pròtesi de mama.