MAMES TUBEROSES

El desenvolupament de la mama és complex i pot patir anomalies.

A les mames tuberoses, la capa de teixit fascial que envolta en condicions normals la glàndula no és elàstica. En conseqüència, la mama no podrà créixer satisfactòriament durant la pubertat ja que la rigidesa de la fàscia actua com un estoig que comprimeix i limita el seu desenvolupament natural.

El grau de constricció és variable, sol ser diferent per a cada mama i això genera un ampli ventall de morfologies mamàries.

En els casos més lleus, la mama té una dimensió vertical curta per un dèficit en el desenvolupament del pol inferior (la distància des de l’arèola fins al solc és petita).

En els casos més greus també hi ha un escurçament en la seva dimensió horitzontal, per la qual cosa les mames apareixen excessivament separades entre si (solc intermamari ample).

Com que no hi ha embolcall fascial a la zona de l’arèola, quan la glàndula intenta créixer durant la pubertat només es podrà expansionar empenyent l’arèola cap endavant com una hèrnia. Així, l’arèola apareix més gran del normal i voluminosa.

El tractament d’aquest tipus de mames és complex. No hi ha una única tècnica per corregir una mama tuberosa i es dissenya per a cada cas particular. Però sempre tenen tres objectius:

• Permetre l’expansió natural de la mama, gràcies a fer incisions a l’embolcall rígid de fàscia.
• Augmentar el volum de la mama mitjançant una tècnica de mamoplàstia d’augment, ja sigui amb pròtesis, ja sigui amb greix. En general, s’aconsellaran mides moderades.
• Reduir la mida de l’arèola i aplanar-ne el seu volum.

En general, les incisions quirúrgiques es localitzaran al voltant de l’arèola. Però de vegades hi pot haver un component de cicatriu vertical i fins i tot un patró de cicatriu en forma de lletra T invertida.

La intervenció es fa sota anestèsia general i es recomana un ingrés a clínica de 24 hores. Aquesta cirurgia s’ha de fer quan s’hagi completat el desenvolupament mamari, cap als 18 anys.

No és fàcil corregir una mama tuberosa. Poden quedar estigmes que ens recordin la forma original de la mama. El més freqüent és que el pol inferior quedi amb un doble contorn si l’antic solc submamari no es pot corregir totalment.

També és freqüent una asimetria en el resultat ja que les mames tuberoses són gairebé sempre diferents entre si.

L’ús dels implants mamaris o del greix de la pacient també tenen les seves limitacions particulars.