EL LIFTING

És un procediment quirúrgic que té com a objectiu primari eliminar el despenjament dels teixits de la cara i el coll. També rep el nom de ritidectomia.

No hi ha una edat definida de quan fer-ho ni tampoc hi ha una única tècnica de ritidectomia que cobreixi les necessitats de tots els pacients. La indicació quirúrgica es valora individualment, depenent de cada cas particular.

Aquesta cirurgia es realitza sota anestèsia general i requereix ingrés a clínica de 24-48 hores.

Hi ha moltes variants tècniques de ritidectomia, depenent de la zona a tractar. Poden practicar-se de manera aïllada o combinar-se entre si.

Els teixits laxos s’enlairen en diferents plans de profunditat segons el cas (sota la pell, sota el pla musculofascial o sota el periosti de l’os) per, a continuació, procedir a la tensada mitjançant punts de tracció, retallant l’excedent. El vector de tracció ha de ser adequat per aconseguir un resultat natural.

De vegades es pot tallar el múscul (miotomia) i fins i tot extirpar-lo parcialment per millorar les arrugues d’expressió.

Segons la zona a tractar distingim:

• Lifting frontal: tractar el terç superior de la cara (front i celles). La incisió discorre entre els cabells com si fos una diadema o segueix la línia d’implantació dels cabells. L’endoscòpia permetria fer servir incisions més petites.
• Lifting ciliar: tracta selectivament les celles. Poden usar-se les mateixes incisions del lífting frontal o, com a alternativa, col·locar-se en alguna arruga frontal marcada, seguir la vora superior de la cella o fins i tot fer servir l’abordatge de la blefaroplàstia superior.
• Lifting del terç mitjà facial: tracta la zona central de la galta. L’abordatge és el mateix de la blefaroplàstia inferior. Pot necessitar incisions complementàries entre els cabells i a nivell intern bucal.
• Lifting cervicofacial: és el clàssic i tracta la zona lateral de la galta, la vora mandibular i el coll. La seva incisió té forma de lletra “U” ja que envolta per davant i darrere l’orella. Si hi ha poc excedent de pell, la cicatriu per darrere de l’orella no és necessària. Una incisió complementària sota el mentó permet tractar millor la part anterior del coll (plicatura del múscul platisma).

El lifting no pot corregir tots els problemes, per la qual cosa poden ser necessaris tractaments complementaris:

• No arriba a modificar la zona central facial. Les parpelles, el nas i els llavis continuaran amb el mateix aspecte.
• No canvia la qualitat de la pell, el gruix del greix subcutani ni l’estructura òssia facial.
• Les arrugues d‟expressió (depenents d‟una hiperactivitat muscular) poden no desaparèixer totalment amb la ritidectomia
• Aquesta cirurgia no atura el procés d’envelliment.