LES PARPELLES

Les parpelles protegeixen el globus ocular i amb el seu moviment (parpelleig) ajuden a la seva lubricació en repartir la llàgrima sobre la seva superfície.

Tenen una estructura laminar, amb una capa externa (pell i múscul orbicular), una capa intermèdia o esquelet de cartílag (tars) i una capa interna mucosa en contacte amb l’ull (conjuntiva).

Amb l’edat les parpelles pateixen despenjament i relaxació. El primer genera l’aparició de plecs inestètics i que a la parpella superior poden arribar a interferir amb la vista. La segona afavoreix l’aparició d’abultaments per l’herniació del greix contingut a l’òrbita (bosses).

La blefaroplàstia estètica millora l’aspecte deteriorat de les parpelles amb l’envelliment. És dissenyada individualment per a cada pacient, depenent de les seves necessitats particulars. Pot realitzar-se de forma aïllada per a les parpelles superiors, inferiors o totes dues.

La cirurgia es practica sota anestèsia local i sedació, de manera ambulatòria. La blefaroplàstia superior pot realitzar-se només amb anestèsia local.

Els teixits despenjaments s’extirpen a través d’una incisió cutània directa. A la parpella superior segueix el plec natural que forma la pell quan tenim l’ull obert. A la parpella inferior es col·loca just sota les pestanyes (només excepcionalment s’aborda directament sobre l’arruga cutània). Lateralment, aquestes incisions s’estenen seguint els plecs naturals que formen les arrugues de les “potes de gall”.

L’herniació de les bosses de greix es tracta mitjançant la seva extirpació. Però si hi ha defectes de contorn associats, el greix es pot recol·locar per farcir-lo (transposició). El tractament de les bosses de greix de la parpella inferior es pot fer també a través d’una incisió interna a nivell de la conjuntiva, sense deixar cicatriu a la pell (blefaroplàstia inferior transconjuntival).

La blefaroplàstia no canvia la qualitat de la pell de la parpella ni el seu color. Per això, no elimina les ulleres (coloració fosca de la parpella) ni les arrugues degudes al dany solar (elastosi). Tampoc no millora les arrugues per la gesticulació (“potes de gall”).

Una cella caiguda augmenta l’excés de pell a la parpella superior i la blefaroplàstia superior no podrà corregir totalment aquest problema llevat que s’associï a una elevació quirúrgica de la cella.

La blefaroplàstia no millora l’edema palpebral a causa de la retenció de líquids associada a malalties com al·lèrgies, cardiopaties, hepatopaties i nefropaties