IMPLANTS INJECTABLES DE FARCIMENT

Són productes dissenyats per augmentar el volum dels teixits tous. Entre les indicacions habituals destaquen:

• El farciment d’arrugues i plecs cutanis.
• El perfilat i augment de volum dels llavis.
• El modelatge dels contorns facials i corporals.
• El farciment de depressions cicatricials.

Segons l’origen, hi ha implants biològics (depurats a partir de teixits animals) o sintètics (obtinguts per síntesi química). Per la durada, poden ser reabsorbibles o permanents.

El col·lagen boví és un exemple d’implant biològic. No sol utilitzar-se pel risc de transmissió de malalties i al·lèrgies creuades.

L’àcid hialurònic, l’àcid polilàctic i la hidroxiapatita càlcica són implants sintètics reabsorbibles i els formats per poliacrilamides i polialquilimides són implants sintètics permanents. La silicona líquida és un implant sintètic irreabsorbible totalment prohibit actualment pels greus efectes secundaris que pot provocar.

No hi ha l’implant injectable ideal. Cada producte té els seus avantatges i inconvenients.

El tractament es realitza a la consulta, de forma ambulatòria. Es pot aplicar una crema anestèsica tòpica prèviament o requerir la infiltració d’anestèsia local per minimitzar les molèsties.

El producte seleccionat és aplicat per injecció amb agulla fina. Segons el problema a tractar es diposita a diferents nivells de profunditat als teixits. Poden ser necessàries diverses sessions de tractament per aconseguir el resultat desitjat.

Cap tractament atura el procés d’envelliment o guareix la malaltia que va provocar el problema. Per això, sempre calen noves sessions de tractament per mantenir els resultats, amb una cadència dependent del tipus d’implant: els reabsorbibles cada 6, 12 o 18 mesos, segons el producte i els permanents només quan el problema original ho torni a requerir.

Els implants poden arribar a ser visibles o palpables com a postissos sota la pell. També poden patir desplaçaments secundaris, causant canvis en el resultat inicialment obtingut.

Alguns implants es poden intolerar i provocar reaccions inflamatòries locals. En els implants permanents, aquest problema pot ser difícil d’eradicar.