AUGMENT DEL MENTÓ

El mentó (barbeta) constitueix el relleu central del terç inferior facial.

La seva forma depèn fonamentalment de l’os mandibular, revestit superficialment per les parts toves.

Un mentó ben desenvolupat és important per mostrar un perfil facial proporcionat. En cas contrari, s’afavoreix el despenjament dels teixits del coll amb l’envelliment facial, generant una silueta obtusa (papada).

Té per objectiu augmentar la projecció i la forma del mentó.

Està indicat per corregir una manca constitucional de volum d’aquesta part de l’os de la mandíbula (microgènia) o quan per l’envelliment es produeix un despenjament dels teixits tous de la barbeta.

No hi ha una sola tècnica per augmentar el mentó. S’hi indicarà un tipus de tractament o un altre depenent de cada cas en particular.

El greix s’obté per liposucció d’una altra zona corporal. Després del seu processament s’injecta a la zona escollida mitjançant cànula fina a través de mínimes incisions cutànies.

Aquesta tècnica es pot fer amb anestèsia local i sedació, sense ingrés a clínica.

El greix infiltrat és un empelt viu de teixit del propi pacient que per sobreviure s’ha de revascularitzar. Aconseguit aquest objectiu el greix implantat perdura per sempre, sense possibilitat de rebuig.

El greix també aporta factors de creixement tissular, per la qual cosa es constata, a més, una millora en l’aspecte de la pell de la barbeta.

Són productes sintètics dispensats en forma de xeringues per a la seva aplicació per punció amb agulla fina. Hi ha molts tipus, diferenciant-se entre si per la seva composició (el més conegut és l’àcid hialurònic) i per la seva durada (reabsorbibles o permanents).

Aquesta tècnica és la més senzilla per augmentar el mentó. Es practica a la consulta amb anestèsia local i la seva aplicació no dura més de 30 minuts.

Al capítol Medicina Estètica pot ampliar la informació sobre aquest tema.

Una pròtesi és un implant sòlid d’un material artificial. El més clàssic està constituït per silicona sòlida (polímer inorgànic a base de sílice). Però també s’han fet servir altres productes com són el politetrafluoroetilè expandit (Gore-tex®) i el polietilè (Medpor®).

Hi ha una multitud de pròtesis que varien entre si segons la consistència, la forma, la mida i la projecció que generen.

La seva col·locació es realitza a la clínica, sota anestèsia general (de vegades n’hi ha prou amb sedació l’anestèsia local). L’implant es pot introduir per via interna, intraoral, o mitjançant una petita incisió cutània col·locada sota la barbeta.

Els implants sòlids són permanents (no reabsorbibles).

Amb aquesta tècnica es desplaça el mentó cap endavant gràcies al fet que se separa de la resta de la mandíbula després de tallar l’os amb una serra (osteotomia). El mentó es fixa en la nova posició amb miniplaques de titani i cargols.

És la tècnica més complexa de totes. Requereix anestèsia general i una nit d’ingrés a la clínica. L’abordatge és intern, per la mucosa bucal, sense cicatrius externes.

Els implants poden arribar a ser visibles o palpables com a postissos sota la pell. També poden patir desplaçaments secundaris, causant canvis en el resultat inicialment obtingut.

S’estima que fins a un 30-50% del greix infiltrat pot fracassar a l’hora de revascularitzar-se, necessitant una altra sessió per obtenir el volum desitjat.

Sabem que alguns tipus d’implants de farciment injectables són reabsorbibles. Així, el resultat només es pot mantenir si s’injecten de forma periòdica.

Excepte el greix, la resta d’implants es poden intolerar.

L’augment de la barbeta no canvia la forma d’oclusió dental.