PEELING QUÍMIC

Peeling és una paraula d’origen anglès que significa literalment peladura.

En medicina s’anomena peeling químic al tractament que provoca una descamació controlada de les primeres capes de la pell després de l’aplicació de diferents tipus d’àcids.

Els resultats es basen en l’eliminació de les cèl·lules de la superfície cutània i en l’estimulació de la renovació tissular.

Hi ha tants tipus de peeling com productes químics a utilitzar. Cadascú té un determinat efecte i una particular capacitat de penetració.

Els agents més utilitzats són el grup dels alfa-hidroxiàcids (àcid glicòlic, àcid làctic, àcid cítric i altres), els alfa-ketoàcids (àcid pirúvic), l’àcid salicílic, l’àcid retinoic, el resorcinol, l’àcid tricloroacètic i el fenol. Poden aplicar-se individualment o en formulacions que agrupin diversos.

El peeling pot actuar a nivell superficial, mitjà o profund. Aquest últim és el més agressiu, actua a les capes més profundes de la pell, provoca una descamació més important i la recuperació és, en conseqüència, més lenta.

Les indicacions principals són:

• Fotoenvelliment cutani: pell atrofiada, seca, amb queratosi, taques i arrugues fines.
• Alteracions de la pigmentació.
• Tractament de diverses malalties de la pell com l’acne i les seqüeles, la queratosi seborreica i altres.

Cap peeling atura el procés d’envelliment. Per això, sempre calen sessions de manteniment per mantenir els resultats.

Un peeling renova la pell però no elimina les arrugues d’expressió ni les degudes a la flaccidesa de la pell.

Les lesions ubicades a les capes més profundes de la pell difícilment milloren amb un peeling químic.

En els casos de tractar hiperpigmentacions, és molt important la protecció solar estricta després del tractament per evitar-ne la recidiva.