FILS TENSORS

És el nom genèric que reben tots aquells fils dissenyats per ser inserits sota la pell i que s’indiquen per millorar la flaccidesa lleu o moderada dels teixits facials i corporals.

El seu objectiu és provocar una reacció inflamatòria local que estimuli el dipòsit de fibres de col·lagen al llarg del trajecte del fil (fibrosi). Com que és retràctil, el col·lagen s’encongeix i s’aconsegueix així un efecte tensor biològic que millora la flaccidesa tissular. El seu efecte es comença a notar a partir del mes i no serà estable fins transcorreguts uns tres mesos des de la col·locació del fil.

Alguns fils s’han modificat per afegir un plus de resultat. Es fabriquen amb uns punts d’ancoratge inserits al llarg del fil que s’aniran enganxant als teixits durant la seva introducció. Així, estirant de l’extrem d’aquest tipus de fils ja provoquem immediatament un efecte tensor mecànic, al qual posteriorment s’afegirà també l’efecte tensor biològic quan s’estimuli la producció de col·lagen.

Tot i que tots són biocompatibles, es diferencien entre si pel tipus de material amb què es fabriquen (PDO o polidioxanona, àcid polilàctic, caprolactona, polipropilè, or), per la seva durada (fil reabsorbible o irreabsorbible) i segons el nombre de fils que posseeixen (monofilaments i polifilaments).

A més dels fils simples (llisos), hi ha fils fabricats amb punts d’ancoratge, que poden adoptar diferents formes (espícules, barbes, cons) i disposició (unidireccional, bidireccional, helicoïdal).

Podem destacar els següents:

• Fils d’or: són permanents i llisos, a base d’or.
• Fils màgics: són reabsorbibles i llisos, a base de PDO. La seva tècnica d’aplicació es coneix popularment com el lífting japonès o coreà, ja que és molt popular el seu ús a Àsia.
• Fils APTES: desenvolupats pel Dr Sulamanidze (fils russos), van ser els primers fils amb punts d’ancoratge usats, que adopten la forma d’espícula.
• Sutures Silhouette®: són fils amb punts d’ancoratge en forma de con. Hi ha una variant permanent i una altra de reabsorbible.

En condicions normals, aquest tractament es realitza a la consulta sota anestèsia local. Després de delimitar l’àrea, es defineix el patró d’inserció (direcció en què s’introdueix el fil) segons l’objectiu a aconseguir.

Els fils simples s’insereixen per punció amb agulla fina. En general, es col·loquen formant una retícula o xarxa i són necessaris 10-20 fils per costat.

En canvi, quan fem servir fils amb punts d’ancoratge, n’hi ha prou amb 2-3 fils per costat seguint les línies de tracció desitjades. La majoria també s’introdueixen per punció amb agulla però en casos seleccionats pot ser necessària una petita incisió cutània per reforçar l’ancoratge del fil als plans profunds i transmetre més tensió als teixits tous.

El procés d’envelliment no s’atura amb la inserció dels fils tensors. A més, els fils inserits van perdent de manera lenta i progressiva el seu efecte tensor. Per això, sempre calen noves sessions de tractament per mantenir els resultats.

Els fils poden arribar a ser visibles o palpables sota la pell. Els que tenen punts d’ancoratge poden provocar depressions transitòries a la pell en forma de clotets als punts de tracció.

Alguns fils es poden intolerar i provocar reaccions inflamatòries locals. Si el fil és permanent, aquest problema pot ser difícil d’eradicar llevat que s’extregui el fil.