ORELLES

L’orella (pavelló auricular) és la part més externa de l’aparell auditiu. Participa a la captació dels sons, dirigint les ones sonores cap a l’interior.

Està formada per un esquelet de cartílag elàstic i una delicada cobertura cutània.

El cartílag dóna la forma a l’orella. La seva part central es diu closca, és profunda i desemboca al conducte auditiu extern. Al voltant de la closca tenim a la part superior l’antehèlix (relleu en forma de «Y») i a la part inferior el complex trag-antitrag (on pengem els auriculars). El relleu més extern de l’orella s’anomena hèlix i es continua cap avall amb el lòbul (únic lloc que no té cartílag).

Les orelles han de tenir una forma natural i, sobretot, una projecció simètrica i no excessiva a la visió de front.

És la intervenció quirúrgica que permet canviar la forma i la projecció de les orelles.

La indicació principal és el tractament de les orelles prominents. Per ordre de freqüència, les causes fonamentals són:

• Manca de plicatura de l’antehèlix: afecta el terç superior.
• Excessiva profunditat de la closca: l’orella és prominent a la seva porció mitjana.
• Excessiva projecció del lòbul: afecta el terç inferior.

No és estrany que aquests tres problemes coexisteixin en major o menor grau.

En general, s’aconsella la cirurgia a partir dels 6 anys quan s’ha completat pràcticament el desenvolupament del pavelló auricular.

Als nens la intervenció es realitza sota anestèsia general. En els adults es pot practicar sota anestèsia local i de forma ambulatòria.

La incisió quirúrgica es col·loca a la cara posterior del pavelló auricular, encara que de vegades poden ser necessaris altres abordatges cutanis. La forma de l’orella es modela principalment mitjançant punts de sutura però també pot ser necessari modificar l’esquelet cartilaginós mitjançant la seva abrasió, escoriació o extirpació.

Els punts interns estan constituïts per un material irreabsorbible i quedaran enterrats de per vida sota la pell. Els punts de pell externs es retiraran a partir de la setmana de la cirurgia.

L’otoplàstia estètica no canvia la mida de l’orella. Si l’orella també és gran cal extirpar un fragment de pell i cartílag que pot deixar una cicatriu externa més aparent.

Tampoc no pot modificar la consistència del cartílag auricular. Un cartílag rígid és més difícil de modelar i s’associa a un índex més alt de fracàs de la cirurgia.